 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Els noms que reben els vents de la Rosa varien d'una regió a l'altre. Així per
exemple el NO, que en la nostra Rosa apareix com a Mistral, es coneix com a Galerna
en el Cantàbric i golf de Biscaia. A la Vall del Duero s'anomena Galleo o Regañón
i per exemple a Saragossa l'anomenen Moncayo per provenir de la muntanya que
té aquest mateix nom.
El Llevant, és conegut com a Matacabras en el Golf de Cadis i com a Solano
a Extremadura i Castella - La Mancha.
El SE, Xaloc, es coneix com a Vendaval a la Vall del Guadalquivir i en el
Golf de Cadis.
El vent és aire en moviment. Sigui una lleugera brisa o un fort huracà, aquest moviment
es produeix per diferències de pressió, de temperatura o d'ambdues. Aquestes diferències
són a l'hora originades directament per l'energia solar i el calentament desigual de la
superfície de la Terra, que provoca la formació de zones d'alta pressió o anticiclons i
zones de baixa pressió o borrasques.
S'anomena pròpiament "vent" al corrent d'aire que es desplaça en sentit horitzontal,
mentre que els moviments d'aire en sentit vertical es coneixen com "corrents de convecció".
La direcció del vent depèn de la distribució i evolució dels centres isobàrics però
el vent es desplaça sempre de la alta a la baixa pressió i la seva velocitat és
major quan més gran sigui el diferencial de pressió entre elles.
Tanmateix, l'efecte Coriolis -degut al moviment de rotació de la Terra sobre sí
mateixa- fa que aquest moviment sigui en sentit horari al voltant del centre de
l'anticicló i en sentit anti-horari al voltant del centre de la borrasca, tal i
com es representa en els mapes d'isòbares.
En aquestos mapes, la diferència de pressió abans mencionada es representa per
unes línies isòbares més o menys juntes de tal forma que quant més juntes estiguin
les isòbares, més força tindrà el vent i quant més separades, menys.
En nàutica, la velocitat del vent es mesura preferentment en nusos i mitjançant l'escala Beaufort.
L'almirall anglès Francis Beaufort va publicar al 1806 la seva cèlebre escala de 12 graus per expressar la força del vent.
Al 1874 fou adaptada pel Comitè Meteorològic Internacional.
ESCALA BEAUFORT
| ||||
|---|---|---|---|---|
|
FORÇA
|
mts/seg
|
Nusos
|
Km/h
|
DEFINICIÓ
|
|
0
|
0 - 0,2
|
0 - 1
|
0 - 1
|
Calma
|
|
1
|
0,3 - 1,5
|
1 - 3
|
2 - 6
|
Ventolina
|
|
2
|
1,6 - 3,3
|
4 - 6
|
7 - 11
|
Vent fluixet
|
|
3
|
3,4 - 5,4
|
7 - 10
|
12- 29
|
Vent fluix
|
|
4
|
5,5 -7,9
|
11 -16
|
20 - 29
|
Vent moderat
|
|
5
|
8,0 - 10,7
|
17 - 21
|
30 - 39
|
Vent fresquest
|
|
6
|
10,8 - 13,8
|
22 - 27
|
40 - 50
|
Vent fresc
|
|
7
|
13,9 - 17,1
|
28 - 33
|
51 - 61
|
Vent fort
|
|
8
|
17,2 - 20,7
|
34 - 40
|
62 - 74
|
Temporal
|
|
9
|
20,8 - 24,4
|
41 - 47
|
75 - 87
|
Temporal fort
|
|
10
|
24,5 - 28,4
|
48 - 55
|
88 - 101
|
Temporal molt fort
|
|
11
|
28,5 - 32,6
|
56 - 63
|
102 - 117
|
Temporal violent
|
|
12
|
>32,7
|
>64
|
>118
|
Huracà
|
Al 1949 es van afegir 5 graus més, fins a força 17, per determinar els diferents tipus d'Huracà. Aquestos reben diferents noms segons el lloc on es produeixen. Així, en les costes de Centre i Nord Amèrica es parla de ciclons o huracans; en les costes del asiàtiques del Pacífic son anomenats Tifons; a Austràlia Willy Willies; en el interior dels EEUU es produeixen els violentissims Tornados, que poden superar els 350 Km/h; etc. | ||||
Polsa sobre el botó per veure la simbologia normalitzada sobre la direcció i la força del vent.
Així doncs, és la velocitat el que determina la força del vent però sigui quina
sigui aquesta força, podem parlar de forma genèrica de dos tipus de vent:
- Vents de règim general: Els que es produeixen a nivell global,
planetari, per diferències de calor entre les grans masses de terra i aigua.
Aquests vents poden variar al llarg de l'any en funció de l'estació per la major
o menor proximitat de la Terra al sol i les variacions en l'angle d'incidència
dels seus raigs.
- Vents locals: Es produeixen per la situació geogràfica específica
d'una zona o regió. Per exemple, la proximitat a una massa d'aigua, que dona lloc
a les brises tèrmiques.
Així mateix, pot tractar-se d'un vent de règim general que adopta característiques
específiques en una regió degut a la seva l'orografia com per exemple, el Llevant
a l'Estret de Gibraltar o la Tramuntana al Golf de Lleó.
| Introdueix aquí el valor que desitges convertir:
Marca les unitats que desitgis i polsa sobre el botó "Convertir": | ||||||||||||||
| De: | cm/sec |
m/sec |
m/min |
km/hr |
pies/sec |
pies/min |
mi/hr |
Nudos |
||||||
| A: | cm/sec |
m/sec |
m/min |
km/hr |
peus/sec |
peus/min |
mi/hr |
Nusos |
||||||
|
- En la present taula la unitat milles/hora es refereix a milles terrestres. - Pot portar a confusió el fet que hi ha dos tipus de milles:
- D'altra banda, 1 Nus = 1 Milla marina per hora o 1,852 Kmts/h. - Finalment, la Llegua Marina, antiga mesura itinerària que pot tenir valor variable segons els països i les localitats, és equivalent a 3 Milles Marines. | ||||||||||||||
Sir Percy Douglas, Vice-almirall anglès, va elaborar l'escala que expressa l'estat de la mar al 1917, quan estava al front del recentment creat Servei de Meteorologia Naval.
ESCALA DOUGLAS
| ||
|---|---|---|
|
GRAU
|
Alçada de les onades
|
DEFINICIÓ
|
|
0
|
Sense ones
|
Mar plana
|
|
1
|
<10 cm.
|
Mar arrissada
|
|
2
|
10 - 50 cm.
|
Marejol
|
|
3
|
0,5 - 1,25 m.
|
Maror
|
|
4
|
1,25 - 2,5 m.
|
Forta maror
|
|
5
|
2,5 - 4 m.
|
Maregassa
|
|
6
|
4 - 6 m.
|
Mar brava
|
|
7
|
6 - 9 m.
|
Mar desfeta
|
|
8
|
9 - 14 m.
|
Mar molt alta
|
|
9
|
> 14 m.
|
Mar enorme
|
Pel que fa a la mar, el Servei Meteorològic de la Generalitat de Catalunya
ens ofereix el següents serveis:
TEMPERATURA MITJANA DE L'AIGUA DEL MAR A LA COSTA BRAVA NORD
| ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Fondària |
GEN |
FEB |
MAR |
ABR |
MAI |
JUN |
JUL |
AGO |
SET |
OCT |
NOV |
DES |
Superfície |
12.6 |
12.4 |
12.4 |
13.4 |
15.5 |
18.9 |
21.6 |
22.8 |
21.2 |
18.5 |
16.2 |
13.8 |
A 20 mts. |
12.8 |
12.5 |
12.5 |
13.0 |
14.5 |
17.2 |
19.4 |
20.8 |
20.1 |
18.2 |
16.2 |
14.0 |
A 40 mts. |
12.9 |
12.6 |
12.5 |
12.8 |
13.7 |
14.5 |
14.5 |
14.9 |
15.9 |
17.0 |
16.0 |
14.0 |
| TEMPERATURES MENSUALS MITJANES A LA COSTA BRAVA NORD | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
GEN |
FEB |
MAR |
ABR |
MAI |
JUN |
JUL |
AGO |
SET |
OCT |
NOV |
DES |
|
T.Mitja |
9.95 |
9.90 |
12.35 |
13.65 |
17.75 |
20.95 |
24.00 |
24.05 |
21.30 |
17.05 |
11.65 |
9.75 |
T.Màx. |
13.85 |
14.20 |
16.20 |
17.90 |
21.15 |
24.50 |
27.50 |
27.50 |
25.05 |
21.05 |
15.85 |
13.85 |
T.Mín. |
6.10 |
5.55 |
8.50 |
9.45 |
14.30 |
17.40 |
20.50 |
20.55 |
17.50 |
13.15 |
7.50 |
5.70 |
| PRECIPITACIÓ MENSUAL MITJANA A LA COSTA BRAVA NORD. | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ENE |
FEB |
MAR |
ABR |
MAI |
JUN |
JUL |
AGO |
SET |
OCT |
NOV |
DES |
|
Ppt. |
33.45 |
41.75 |
27.00 |
41.55 |
62.70 |
33.10 |
23.00 |
16.70 |
90.45 |
43.65 |
28.85 |
27.80 |
La unitat de precipitació emprada en la taula ve expressada en mm. I equival a litres per metre quadrat.
Des d'aquí poden consultar-se les previsions elaborades pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Un cop consultades, podeu usar la funció "Enrera" (back) del vostre navegador per tornar a aquesta pàgina, o punxar alguna opció de la finestra esquerra.
|
|
|
|
|
|
|
| Imatges del Meteosat: | |
|---|---|
 |
 |
 |
 |
|
Model numèric a 500 mts. d'alçada.
| |
|
|
Si has perdut el rumb, pots accedir directament a qualsevol página des del nostre WebMap